Remitim escrit confeccionat per una gran part de músics de la banda simfònica i dirigit a la Junta Directiva de la SMA.
Va ser confeccionat per acord d’una assemblea de 90 músics celebrada ahir de vesprada. Ha sigut llegit a la reunió de músics de la banda simfònica i la Junta directiva celebrada esta vesprada a la Gallera.
NOTA: Segons ens confirmen, aquests músics ( que remeten l’escrit), han realitzat dues reunions, una el dijous, (en el cor de la Vila) on els assistents van ser unes 50/55 persones i l’última on es van comptabilitzar entre 80 i 90 musics.
En primer lloc, vull deixar clar que parle en nom d’una part molt important dels músics i músiques que actualment podem considerar que estem en actiu. En concret, els punts que exposaré a continuació en aquest escrit, han estat consensuats per uns 90 companys que ens reunirem ahir.
En segon lloc, volem manifestar que som conscients que la pandèmia no ha posat les coses fàcils i ha suposat haver de reinventar-se i afrontar situacions per a les que ningú estàvem preparats, però també entenem que no justifica qualsevol comportament o decisió presa en aquest temps.
Per altra banda, en la reunió de hui, com que és una reunió de músics i músiques de la Banda Simfònica, que tingam clar que també som socis i sòcies de ple dret, volem centrar l’atenció en els temes que ens afecten més directament, sempre tenint en compte que hi ha altres aspectes de la SMA que també entenem que deurien de ser objecte de revisió i explicacions.
Així doncs, una de les qüestions que més ens preocupa és la gestió directa de la Banda Simfònica que s’està fent. No podem entendre per què hem hagut d’arribar a aquest punt, on la corda ja s’ha trencat del que s’ha anat tensant al llarg dels últims mesos, per a que ens reunirem i ens escolteu. Entenem que una Junta Directiva d’una Societat Musical no és un òrgan d’imposició d’idees i formes de treballar, si no, un òrgan de recolzament dels músics, que els escolte i treballe per a que els músics i les músiques estiguen agust.
La Banda Simfònica i els assajos no poden ser únicament un mitjà per a fer els concerts de rigor, els que marca el conveni, per a cobrar i punt. La banda és molt més que això i això és el que volem recuperar. Pot ser que molts dels que formeu part de la Junta no ho hageu viscut i, per tant, no ho sapigau, però a la Banda Simfònica es ve a fer música,
sí, però també a confraternitzar amb els companys, a desconnectar, a passar una bona estona.. En definitiva, els assajos de la banda són una forma de socialització a la que hem de vindre a gust, no pot resultar-nos una obligació i un disgust siga per la raó que siga.
Suposem que estareu d’acord amb nosaltres amb que a dia de hui no podem afirmar que hi haja una banda simfònica, és per això, que hem pensat quin seria el millor camí per a recuperar-la. Perquè no hi ha banda però si un grup important de músics i músiques que formem part d’ella, que volem recuperar-la. Pensem que llogar un director que no estiga familiaritzat amb nosaltres, que arribe a una suposta banda simfònica a la que, als assajos dels divendres acudixen 10 o 15 persones, és abocar-lo a ell i a la banda, al fracàs. La nostra proposta és que, de moment, els primers mesos després de l’estiu, treballem per a tornar a il·lusionar-nos i fer banda. Pensem que s’ha
d’encarregar d’açò un director de la casa o proper a nosaltres que estiga dispost a fer
l’esforç i puga tornar-nos la il·lusió i cohesió que hem tingut fa uns anys. I tingau clar que això no es farà només alçant la batuta i programant peces que ens agraden. S’haurà de fer a base d’això, però, sobre tot de propiciar que torne la germanor, amb events, esmorzars, dinars, festes o el que se’ns ocórrega entre tots. Volem recuperar l’essència
de la banda.
Aquest temps de renaixement de la banda hauria de valdre també per a buscar a una
persona que puga dur endavant un projecte de banda il·lusionant. Aquesta persona, volem que la busquen un grup de músics i músiques que tinguen interès en fer-ho, tinguen més o menys experiència. D’aquest procés, el que ens sembla més important és que la persona que es trie ha de tindre clar que en el període inicial estarà a prova i passat aquest període (6 mesos, un any, o el que decidim), els músics haurem d’avaluarlo i si no quadra, en buscarem un altre. Però no volem tindre una persona imposada des
d’un principi perquè si i sense tindre veu per a decidir la seua continuïtat. Tenim ben clar que es pot triar a una persona pensant que serà la millor i després, pel que siga no quadre, i no passa res, es busca altre fins que trobem el que aquesta banda necessita.
Altre tema que ens agradaria posar damunt de la taula és la contractació de músics aliens a la banda simfònica per al concert de Sant Bernat. No podem entendre que eixa haja sigut la solució abans de reunir-se amb els músics i escoltar-los. Com va dir Rosa al
whatsapp, molts companys estàvem dispostos a fer un esforç i anar al concert, però la carta enviada als socis, que considerem completament fora de lloc tant en les formes, com en el temps com en els temes tractats, va provocar que molts ens tirarem arrere.
Tant costava parlar amb nosaltres? Tant costava fer unes quantes telefonades?
Com a socis de la SMA que som tots els que estem aci, volem saber l’import total pagat en aquest concert, els conceptes i vore les factures, perquè ens han dit que s’ha pagat en negre, però entenem que no és possible perquè aquesta Junta sempre exigeix que es faça tot dins de la legalitat. Tenim el dret de conèixer tots els detalls econòmics d’aquesta associació de la que formem part.
Altre tema del que ens agradaria explicació és quin criteri té aquesta Junta per a les comunicacions. Si el whatsapp és l’únic mitjà en què ens podem comunicar tots en conjunt, perquè no es contesta pràcticament mai? Quin és el criteri que fa que a algunes preguntes-comentaris es contesten i a altes no? En quant a la carta als socis, perquè es
va enviar per correu electrònic sense cerciorar-se de que teníeu les dades de contacte de tots els socis i sòcies? Per què es fan comunicacions per Facebook i no es fan als socis i sòcies com la carta quan són temes d’interés per ells i elles també?
Per anar acabant, tampoc podem entendre per què no s’ha convocat cap assemblea general encara. Per una banda, s’haurien d’haver aprovat els comptes de 2020 tal i com indica l’article 21 dels estatuts per poder enviar aquesta informació al Registre corresponent en els sis mesos següents a la finalització de l’exercici tal i com indica l’article 34 de la llei orgànica del dret d’associació. Per altra, tampoc entenem per què no s’ha convocat una assemblea extraordinària després de l’arreplegada de firmes que se vos va entregar i que correspon amb el procediment indicat en el mateix article 21. I
sí, com conscients que hi ha vots fets per apoderats de persones que no estan entre
nosaltres, però també sabem, que aquestes persones porten pagant la quota tots els anys i mai s’ha fet cap tràmit per regularitzar la situació ni s’ha rebutjat el pagament d’aquestes quotes. A més, a més, el nombre d’aquestes persones és menyspreable respecte el nombre total de persones signants, rebre aquesta petició de part de vora 200 persones amb noms i cognoms no vos fa pensar que alguna cosa no va bé? Per què
la reacció a això no ha sigut convocar l’assemblea i donar explicacions?
Finalment, no ens oblidem d’entonar en mea culpa, és evident que els músics i músiques no som perfectes, no hem fet sempre les coses bé, però ara estem dispostos a remar tots junts cap al mateix objectiu, esforçant-nos i dedicant, part del nostre temps, segons la situació personal de cadascú i cadascuna ens ho permeta, com pràcticament sempre hem fet. Perquè pot ser que alguns de vosaltres no ho sapigau perquè sou relativament
nous en aquest mon, però els músics i les músiques gastem i hem gastat molt de temps personal, molts esforços, dedicació i fins i tot esforços econòmics per a que la banda puga fer els concerts i haja pogut posicionar-se com a una de les millors de la comunitat en alguna època. Alguns de nosaltres portem gran part de la nostra vida convivint amb la SMA i tot el que està passant ens dol profundament. Creguem que alguns no sou conscients del que suposa formar part d’una agrupació com aquesta, en la que hem viscut situacions úniques tant musicals com personals, molts hem format la nostra família gràcies a la SMA i quasi tots tenim grans amics ací.
És per això que, després d’aquests dos últims anys i tenint en compte tot l’exposat amb anterioritat, entenem que el projecte que volem dur a terme no és possible amb aquesta Junta, és pel que, en aquest moment, demanem la dimissió de la Junta Directiva en bloc i la convocatòria d’una assemblea extraordinària per a l’elecció d’una nova Junta amb la que començar un projecte il·lusionant i d’enteniment entre integrants de les diferents agrupacions i els components de la Junta.
Els musics
Comentar