Marià Veloy guanya el XXXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.
- La gala literària més rellevant de la tardor ha tornat a celebrar-se en un format renovat
El reconegut escriptor Marià Veloy és el guanyador del XXXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
amb El món comença. El XXVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha quedat
desert; el XXIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, l’ha guanyat Vicent Pardo amb
Bestiari, i el XVII Premi de Poesia Ibn Hafaja ha distingit Pasqual Mas i Usó per Geòrgiques. Tal
com ja es va fer públic, la guardonada amb el XVI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca
ha sigut Marta I. Moreno, per Franz i Màrion, 2019; J. N. Santaeulàlia ha merescut el XXVI Premi
Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Something; Maria Josep Payà, autora de Mariola i la
botiga de la font, ha estat guardonat amb el XXVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i,
per últim, el VI Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna ha
sigut per a Cristina Olibey i Pablo Pino per l’obra La fuga. El jurat, a més a més, ha decidit nominar
com a finalistes d’aquesta categoria Paloma Muiña i Anna Clariana per l’obra Jorge lleva el pelo
largo.
Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir la nit del divendres 12 de novembre el
trofeu dissenyat per Manuel Boix durant el transcurs del sopar dels Premis Literaris Ciutat
d’Alzira. L’acte va ser conduït per l’actriu valenciana Débora Esteve amb la col·laboració del trio
musical Woman On Tap. Entre els assistents a la gala, cal destacar la presència del conseller
d’Educació, Vicent Marzà; diversos representants polítics de municipis del nostre territori,
membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura, a més de
representants dels principals sindicats i entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició
s’havien presentat més de 240 originals, que optaven a una dotació global de 61.000 euros.
El món comença, de Marià Veloy, rescata la figura de Toreski, un dels impulsors ara fa 100 anys
de Radio Barcelona, precursora de la Cadena Ser. A principis del segle XX, aquest transformista,
fill de Barcelona, va omplir els millors teatres d’Amèrica, Europa i les Filipines. Una vegada retirat
dels escenaris, es va posar davant dels micròfons de la ràdio per inventar-se en Míliu, un xic
entremaliat i entranyable que es va guanyar el cor de l’audiència. Amb aquest truc de ventríloc,
Toreski va donar el tret d’eixida a la ràdio moderna al nostre país, que es va convertir en un
verdader fenomen de masses. La novel·la explora la figura d’aquest precursor, hui pràcticament
oblidat, i la relaciona amb el present, en una reflexió emocionada sobre la paternitat i el dol.
Marià Veloy (Barcelona, 1978) és escriptor i editor. Durant més de deu anys va col·laborar en
mitjans com l’Avui o Time Out, i actualment treballa a la minúscula i indomable Twist and Shout
Editors, de la qual és un dels fundadors. Del grapat de llibres que ha escrit, destaquen la novel·la
Contra els homes d’acció (publicada per Més Llibres) i el llibre de poemes El quadern de l’espia
(Premi Mallorca 2020).
Geòrgiques, de Pasqual Mas i Usó, guardonat en la categoria de poesia, és un diàleg amb la
natura que té com a referent l’obra de Virgili. Els arbres, el jardí, l’hort i el poeta es fonen en una
mateixa matèria i parlen del present i del futur, dels somnis, de l’amor i de la mort. La fusió entre
el que pensa el poeta i el que li esdevé a la natura que contempla es projecta en una única veu
que reflexiona sobre l’existència, sobre la mentida necessària per a tirar endavant, sobre la
identitat, sobre les màscares que ens protegeixen davant dels altres i sobre l’amor. Els membres
del jurat han triat l’obra per unanimitat. En el veredicte han destacat l’ambició del recull i l’han
definit com «un llibre d’alt voltatge poètic, que manté el to sostingut al llarg de l’obra i que des
d’un punt de vista formal va captivar els membres del jurat».
Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) és doctor en Filologia i catedràtic de Literatura. Ha dirigit
la revista internacional de teatre Fiestacultura i ha publicat a Alemanya, Espanya, els Estats
Units, França i Romania una trentena de llibres relacionats amb l’estudi de la literatura. Ha
exercit de professor de Secundària, d’Escriptura Creativa a la Universitat Jaume I i d’Espectacles
de Carrer a la Universitat de València. La seua trajectòria com a escriptor començà en 1986.
En Bestiari, guanyador del XXIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Vicent Pardo ha
abocat moltes de les seues vivències personals amb els animals, això sí, barrejades amb una
bona dosi d’humor i amb una més gran d’admiració. Pardo no defuig fantasies, inclou criatures
inventades, parla sempre posicionant-se com un igual respecte als animals i sentint-se com un
d’ells. El jurat ha destacat que, d’entre totes les obres presentades, Bestiari representava una
opció més innovadora i creativa dins del terreny de l’assaig. Ha estat valorada pel jurat no sols
per les seues qualitats literàries, sinó en tant que podia arribar a un públic més divers i ampliar
les fronteres del gènere.
Vicent Pardo (Vinalesa, 1954) ha treballat durant vint-i-cinc anys en una cooperativa
d’ensenyament i després a l’escola pública. Ha escrit contes i novel·les tant per a infants i joves
com per a persones adultes. Compta amb una vintena d’obres publicades i ha rebut els premis
Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, Enric Valor, Tirant lo Blanch i Ramon Muntaner. Quatre
de les seues obres han estat distingides amb el Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris
Valencians.
Comentar