Ahir va ser el dia del meu comiat com alcalde de Guadassuar.
Vos adjunte el discurs que vaig fer, per si teniu la paciència de llegir-lo. Reconec que és un poquet llarg, però per a mi va ser molt emotiu exposar-lo perquè el vaig fer amb tot el coneixement de què sóc capaç, dedicat al meu poble i la meua família.
També vos deixe l’enllaç per si voleu vore’l. Està al canal de notícies de l’Ajuntament.
I podreu escoltar, a més, les paraules que el grup municipal Compromís Per Guadassuar, amb la veu del seu portaveu Joan V. Puchol, em va dedicar, de les que espere ser mereixedor perquè m’emocionaren. Moltes gràcies Joan!!
Discurs meu a partir del minut 7′ 55″ fins 22′ 30″
Discurs Joan V. Puchol Pérez del 42′ 25″ fins 51′ 25″
El discurs de Voro Montañana
Ací va:
«Companyes i companys, amigues i amics,
Fa pràcticament 7 anys, va començar per a mi una aventura màgica que em va dur a l’alcaldia del meu poble. Ni el millor dels meus somnis m’havia transportat mai a aquell fet extraordinari, on tanta gent confià en mi i en el nostre equip, per portar avant un treball tan arriscat. Ple de dubtes, però també amb ferma voluntat de superar dificultats i pors, dissimulava treballant de valent.
Hui faig pública la meua renúncia, pactada el seu dia per a la governabilitat de l’Ajuntament de Guadassuar i, si em permeteu, vullc fer balanç de la feina feta i els sentiments viscuts tots aquests anys. Valorar si l’esforç ha sigut suficient i si hem sabut ser dignes en la manera de fer política.
Em sent humilment satisfet dels reptes superats en aquests anys. És evident que ningú pot fer gran cosa si està a soles. Si la memòria d’aquest període és positiva, ho és, sobretot, gràcies a la dedicació de les regidores i regidors que m’han acompanyat en el govern municipal. A totes i tots vos agraixc el suport i la dedicació, estime la vostra amistat, considere una sort haver-vos tingut al meu costat.
Tampoc hauria pogut fer-ho sense l’engranatge d’aquesta maquinària. Tenim grans professionals a l’Ajuntament que fan possible prestar uns serveis públics de qualitat, que han inclòs la implantació, de bell nou, de l’administració electrònica i assolir internament la recaptació, una tasca immensa.
Però gestionar persones, les seves diferents sensibilitats i ajudar-les a desenvolupar tot el seu potencial és difícil, especialment en una plantilla que depassa la setantena d’individus. Es passen moments de nervis i alguna que altra vegada ha hagut desavinences (poques, i res que no passe en qualsevol centre de treball). Però també hem rigut i, en molts casos, crec que podem dir que ens hem fet amics. Ha estat un plaer treballar amb vosaltres pel bé de la nostra comunitat.
Vullc deixar constància d’un dels aspectes que ha marcat l’esperit dels dos governs que he tingut l’honor de presidir: la pluralitat i la transparència informativa dels canals de comunicació municipals, abans inexistents. El tracte dels mitjans ha intentat ser coherent amb els valors democràtics que sempre hem defensat, el bon fer de les persones que han treballat, i treballen, ha facilitat molt la feina; només es tractava de deixar-les anar, sense ingerències polítiques. Crec que la línia marcada deixa una empremta silenciosa que farà que el conjunt de la ciutadania difícilment accepte, ara ja, una altra manera de fer.
Pot ser algú no s’ho crega però vullc agrair a l’oposició, sobre tot en aquesta segona legislatura, el contacte cordial amb què ens hem tractat. No sempre es pot coincidir amb les decisions preses o com prioritzar les actuacions que calia dur a terme, però la relació personal hem sabut mantenir-la correctament. Gràcies pel tracte que m’heu dispensat i disculpeu, si en alguna ocasió no he sabut tenir més paciència amb les vostres observacions.
Açò ens ha permés, a govern i oposició, crear un marc entre tots els partits per afrontar la pandèmia amb consens i harmonia. Treballar junts ha portat, en la mesura que Guadassuar pot, a afavorir tant a les persones com a les empreses, d’una manera raonable. Crec que el poble ho ha rebut de manera positiva.
Hem viscut dos anys molt complicats per a tothom, en els quals hem patit dificultats econòmiques i socials però, sobretot, sanitàries. Hem perdut familiars, amistats i veïnat com a conseqüència d’aquesta malaltia. Hem hagut de posar-vos al corrent continuadament de la situació pandèmica al poble, de les noves mesures de contenció de la propagació del virus o per a demanar-vos prudència.
Permeteu-me que en aquesta darrera intervenció com a alcalde, recorde totes les persones que ens han deixat en aquest llarg període i envie una abraçada ben forta a les seves famílies. Encara és present la precaució a les nostres vides i condiciona tot tipus d’actes, inclòs aquest de hui, però sembla que anem tornant a poc a poc a la normalitat.
Hem pogut anar recuperant aquelles xicotetes coses, els detalls que ajuden a tindre un poble més endreçat a les seues places, parcs i jardins, millorant la percepció de qualitat de vida de la ciutadania, només cal enrecordar-se del poble fa set anys i vore la transformació d’un muntó d’espais. I ho hem fet en una època difícil per als ajuntaments, amb restriccions pressupostàries i normatives. Des del primer moment vam tindre clar que calia posar l’accent en les polítiques socials i, per això mateix, també en la reactivació econòmica, entesa com la millor manera de resoldre moltes qüestions socials. Si es crea ocupació, es pal•lien dificultats socioeconòmiques. I estic especialment orgullós que Guadassuar estiga entre els pobles amb menys atur.
I parlant d’orgull, hi ha fites que no es pot evitar retenir a la memòria i que sempre et retornen un bon gust de boca. Heretàrem un dels deutes més grans respecte del número d’habitants, sabíem que l’havíem de reduir sí o sí, i fer-lo desaparéixer. Però no és fins que entres a governar que t’adones si tindràs capacitat de fer-ho. Amb un compliment exhaustiu dels pressupostos baix la fermesa del regidor d’Hisenda, el deute va quedar a zero.
Amb la seua experiència de 4 legislatures en solitari, Joan V. Puchol, va ser qui marcà les bases per assolir-ho. I qui amb molta visió i humilitat m’oferí ser el cap de llista de Compromís per Guadassuar, tot el col•lectiu ho va referendar i els estic molt agraït, un gran equip.
En lo personal, aquest càrrec m’ha donat la meravellosa oportunitat de conéixer gent extraordinària, persones notables de Les Corts, la Generalitat Valenciana, Diputació de València, Alcaldies de la Comarca, càrrecs polítics o de Delegació del Govern com les que hui ens acompanyen i tinc ací davant. Especialment, consentiu-me, els de Compromís a qui conec més. Em quede per a sempre en haver tret a Guadassuar de la foscor, i no sols metafòricament, havent donat transparència i comptes clars, sinó literal també, d’un enllumenat nefast que en 3 anys s’esgotà.
Em quede en haver tret a Guadassuar de la mala gestió i haver-lo posat en el mapa amb bones coses, si més no, am el seu nom en els cartells de l’A7, en haver millorat les entrades al poble, donant dignitat, sobretot, a la de davant del cementeri, d’haver fet a Guadassuar la 32a Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, on serà recordada per molts anys. Haver dotat el poble d’un Centre de Dia modern, doblant-li l’espai i la capacitat. Em quede amb l’alegria de rebre la consideració de Bé d’Interés Cultural per a les nostres Danses de Guadassuar. Per fi, amb el Pla Edificant tramitat, construir un aulari que permetrà, el curs vinent, eliminar els barracons de l’I.E.S. Didín Puig. Estic emocionat d’haver contribuït a portar el nom d’aquesta gran dona, nascuda a Guadassuar, a una visibilitat que sempre havia merescut.
També em quede en haver posat en ús edificis abandonats com l’edifici de la Policia Local i l’aparcament soterrani, una part de les Antigues Escoles o l’Antic ‘Ambulatori’ per a Benestar Social i haver adequat l’Ajuntament, inclosa la ‘Casa del Secretari’, donant-los accessibilitat i bona distribució evitant aglomeracions i millorant la dignitat en l’atenció a les persones.
D’haver iniciat camins de participació ciutadana amb consultes decisives a la població, d’haver encetat projectes de futur amb consens com el de l’asfaltat i plantació de la Gran Via que podran i deurien continuar successives legislatures amb la seua reurbanització. La recent compra del Patronat que obre un ventall de possibilitats culturals espectaculars. El Nou Trinquet també es troba avançat entre eixos reptes de futur.
Projectes preparats, ja licitats o a punt de fer-ho, com un parell de rotondes i asfaltat que permetran la pacificació del trànsit al carrer Colom i les Rondes, com el carril ciclopeatonal fins al Polígon del Pla, que s’afegirà a actuacions ja fetes i altres futures de cara a la sostenibilitat dins del Pacte d’Alcaldies, o com el darrer tram de la Gran Via i la redacció d’un projecte per a un gran parc familiar davant la piscina d’estiu, anomenat de Gotarrendura, poble amb qui estem agermanats.
No vull convertir el discurs de comiat en un relat exhaustiu de la feina feta aquests anys. Seria pesat i us avorriria als que teniu la paciència d’escoltar-me.
Hui m’acomiade de l’alcaldia i ho faig amb alegria, sense cap trauma, amb sensació d’haver complit gran part del que s’esperava de nosaltres, donarem continuïtat al govern municipal del qual serem encara majoria i mantindrem les mateixes delegacions i regidories amb plena dedicació.
Arriba el moment per a la nova alcaldessa, és legítim que el gaudisca, amb els seus companys i la seua família, com ho vaig fer jo. Li desitge que li vaja molt bé perquè això voldrà dir que a Guadassuar també li anirà igual de bé. Per la nostra banda, farem tot el possible perquè aixina siga. Tots els reptes que seguisquen pendents els portarem fins a la fi perquè per a això em treballat ensems. Resta molt per vore encara.
Per anar acabant, vullc recordar i donar les gràcies a tota la meua família per l’estima i el recolzament incondicional, ma mare, el meus germans i cunyades, cunyats, nebodes i nebots. Però hi ha dues persones que sempre tinc molt presents i de les que parle poc, i això que diuen que parle molt, però hui se’m fa inevitable, encara que m’allargue, i ara sabreu perquè. Casualitats o no. Els dos Bernardino.
Demà mon pare haguera fet 90 anys i ja en fa 27 que ens va deixar. Bàsicament, un home bo, plàcid, a qui en més d’una ocasió, abans de, i després en la democràcia, li van oferir ser regidor o anar en llista de partits. Mai va voler. Deia que la política no era lloc per a les bones persones. Això sempre em va fer dubtar i una vegada entrat en joc, m’he esforçat molt per demostrar-li que sí que ho pot ser, sense perdre els valors. Espere haver-ho aconseguit. Pare, t’estime.
Tal dia com hui, fa 12 anys, es va acomiadar el meu germà major. Si s’haguera enterat que em presentava en una llista electoral o, més encara, com a cap, segur que li hagueren entrat ganes de fotrem una nyespla. Pel meu bé, aixina m’estimava, tan fort com era, tan entranyable com era, tan convençut. Voldria que hui estiguera orgullós de mi. Nardo, va per tu.
L’agraïment més important de tots el deixe per al final. Les meues dones i el meu gendre.
Vore la lluentor i orgull als ulls de la meua filla Neus, metgessa (i ara també mare del meu nét), la primera vegada que vaig ser alcalde, no té preu. La credibilitat que em dona el seu marit Pan, un regal.
Saber que tinc en la meua filla Roser, una d’eixes persones de les que anomenen, no sé perquè, aventureres, quan és una científica doctorant-se a Dinamarca, buscant-se la vida des de fa huit anys lluny de casa, i que ara estarà seguint aquest acte per streaming, tampoc té preu.
I Encarna, què dir, tot el temps que he dedicat a l’alcaldia (s’és alcalde les 24 hores del dia, 365 dies l’any), ella ho sap més que ningú, és perquè ella ha propiciat eixe temps, sense queixa, ben al contrari. Totes les parelles han d’aprendre a conviure i hi ha punts de fricció, però en aquest de la dedicació completa, no n’ha hagut cap, sempre ha estat lo primer per a ella i per a mi. Açò no es ven a cap lloc.
Gràcies! Aquest moment és per als quatre, vos estime.
Vam començar el camí a l’alcaldia, allà pel juny de 2015, recitant les paraules d’Estellés, “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble”…, així ho vam fer i després de tant com hem caminat, la meua veu diu:
No tot serà, però, silenci
Car diràs la paraula justa
La diràs en el moment just
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia
Car la diràs honestament
Iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no siga la del teu poble
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten
Tot això són banalitats
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble
Espere haver sabut estar a l’altura del que de mi s’esperava. Pense que l’esforç ha pagat la pena, i desitge que pugau valorar el temps en què he estat alcalde com a fructífer. I, si més no, que l’honradesa, la humilitat, l’equitat, l’empatia i la proximitat, hagen estat maneres de fer que ningú no m’ho puga negar.
Visca Guadassuar! Visca el País Valencià!
Moltes gràcies! «
Comentar